Inici
Què és el misteri de la Llum?
Què és el misteri de la Llum?
El MISTERI DE LA LLUM
Es tractava d'una peça teatral de caire litúrgic, a semblança medieval, que desenvolupava una relació entre uns personatges simbòlics que encarnaven el concepte diví del misteri de la Santíssima Trinitat i, per altra part, els sentiments humans de la ciutat de Manresa. Tot això immers en una idea al·legòrica que girava entorn del Misteri de la Llum.
La representació estava estructurada a l'entorn de "La Misteriosa Llum" i, com a guió fonamental, els Goigs de la Llum, a l'interior de l'Església del Carme, lloc on, segons la tradició, varen succeir els fets. Es portaven a terme tot un seguit de accions simbòliques, amb actors manresans que donaven vida a les tres figures trinitàries. Aquesta obra té tres actes.
El primer acte, anomenat "La desventura de la molt noble i lleial ciutat de Manresa", estava dirigit per la personificació del Fill, que iniciava el seu missatge des del cor i simbolitzava el poble que exhorta el Rei perquè intercedeixi davant del Bisbe. En aquest acte, la "Dansa del Misteri", visualitzava el dolor i la mort d'uns personatges que representaven els estaments d'una ciutat assedegada de vida. A continuació la dansa de l'Àliga de Manresa representava el suport del rei Pere III.
El segon acte, anomenat "El Misteri de la Trinitat", estava conduït per la personificació de l'Esperit Sant. En aquest acte seguíem una representació simbòlica del moment en què entra la Llum al temple i es reparteix per la capella de la Santíssima Trinitat i la de Sant Salvador (capelles que,formaven part del temple gòtic enderrocat l'any 1936 i que actualment ja no existeixen). L'entrada de la flama representava diferents concordances: per una banda, la llum, i per l’altra, el símbol de les llengües de foc, vinculades a l'Esperit Sant, que s’adreçava al Bisbe per demanar-li que alliberi la força del miracle a partir del diàleg i la pau.
El tercer acte, anomenat "Ser, voler i poder", estava guiat per la personificació del Pare. Simbòlicament els representants de les entitats participants en la Fira de l'Aixada de Manresa, conjuntament amb el Bisbe, compartien el penediment inclinant-se a l'altar. La personificació del Pare ens feia partícips de l’autèntic miracle, el de la concòrdia i el diàleg, tot recordant-nos l'orgull de ser manresans i la nostra capacitat, a partir de la Fe, de generar miracles.
Es representava en tres ocasions. La primera, el dia 20 de febrer, com a acte previ a la Festa de la Llum, en què, en finalitzar, es sortia del temple fent una processó d'espelmes fins al Monument de la Llum, a la plaça Infants, on hi ha l'arribada de la Llum (portada des de Montserrat) i l'Aigua (des del monument als Iniciadors de la Séquia) i l'acció teatral de la Concòrdia com a tancament. Les altres dues ocasions eren com a cloenda de la Fira de l'Aixada (dissabte i diumenge), acció pensada com a entorn natural de la mateixa, per la gran capacitat d'aglutinar moltes entitats de cultura popular manresana, per un objectiu en comú.