Curiositats

 

Lliurament de capons

El lliurament de capons es remunta a final del 1583, quan una riuada es va emportar la resclosa on s'inicia la sèquia que uneix Balsareny i Manresa, just a sota del castell de Balsareny. Els operaris manresans van tallar, sense permís, arbres propietat del baró del castell, que va posar un plet a la ciutat de Manresa, que va gua-nyar. Per això, el 1584 es va signar un pacte en virtut del qual els manresans podien tallar arbre si a canvi pagaven un cens de 12 capons. Amb la desamortització, es van abolir els títols i drets senyorials.
Tot i així, al principi dels ajuntaments democràtics es va restablir l'acte de lliurament de capons, com una mostra d'agermanament entre Balsareny i Manresa.

Opuscle editat per la Cambra de Comerç amb motiu de la visita del Cardenal Spellman, Arquebisbe de Nova York, a Manresa,  el 1950.

De este prodigio que ha adquirido especial resonancia en el orbe católico, es por todos conceptos interesante una descripción aun que sucinta. Hallándose la ciudad de Manresa afligida por el largo entredicho, decretado contra ella por el obispo de Vich D. Galcerán Sacosta con motivo de un litigio existente por efectos de la construcción del canal de la Acequia, el día 21 de febrero del año 1345, a las nueve de la mañana, dirigióse a Manresa, procedente de Montserrat, un globo de luz más resplandeciente que el sol. Penetró por un ventanal de la iglesia del Carmen y la llenó de un resplandor tal, que salía al exterior visiblemente por ventanas y resquicios.
La misteriosa luz, que se había fijado en la clave mayor del ábside, desprendió otros dos focos de igual intensidad a la suya, que fueron a parar en las capillas laterales de la Santísima Trinidad y de San Salvador; juntándose los tres focos en uno solo y todos exactamente iguales como para dar una semejanza del inefable misterio de la Unidad de naturaleza en Dios de la Trinidad de Personas. Durante este prodigio la campana mayor de la iglesia, que por razón del entredicho permanecía enmudecida, comenzó a sonar por sí misma, maravillosamente. la Luz salió al fin por el mismo ventanal porque había entrado, tomando la dirección de Montserrat, hasta que desapareció
El entredicho de que hacemos mención, había sido fui minado unos cuatro años antes a causa de disensiones habidas entre el obispo de Vich y el Consejo de la ciudad de Manresa, acerca del paso de las aguas de la Acequia por las tierras del término de Sallent, de jurisdicción del obispado; canal de riego que estaba entonces construyéndose y que los manresanos pensaban que sería, como fué en realidad, el fundamento de su bienestar y riqueza. Los moradores de esta ciudad creyeron que el Omnipotente, que a veces manifiesta justicia por medio de prodigios y milagros, se compadecía de las angustias de su pueblo fiel, que tenía cerrados los templos y estaba privado de todo socorro religioso, y les enviaba la misteriosa Luz, señal visible de su misericordia, que hizo cambiar el dolor que reinaba en la ciudad, en la más inefable alegría.
El obispo Sacosta no tuvo tiempo de formalizar su reconciliación con los manresanos, puesto que falleció poco después de un mes de acaecido el prodigio; pero su sucesor el obispo Miguel de Risomá y los delegados de Manresa, el día 19 de noviembre del mismo año 1345, firmaron la concordia que puso término al litigio referente a la Acequia, y quedó levantado con toda formalidad el entredicho que pesaba sobre Manresa, continuándose el canal de las aguas hasta su terminación.
La Cámara Oficial de Comercio e Industria de Manresa al Eminentísimo Cardenal Spellman , Arzobispo de Nueva York y a sus acompañantes peregrinos del Año Santo
Manresa 12 de marzo de 1950

→Arxiu (.pdf)

Edición Cámara Oficial de Comercio e Industria de Manresa
Redacción: Rdo.. José Mº Gasol Almendros, D. Pedro Ausió Rovira, D. José Ballarà Ferrer
Traducción al inglés : D. Juan Serra Planas
Dibujo portada: D. José Baulenas Rovira
Fotografia: D. Lorenzo Gamisans Vilaplana
Impresión: D. Juan Vergé Oller - “Tipografía Artística” - Manresa

La LLUM i la SÈQUIA als carrers de Manresa

La LLUM i la SÈQUIA, que recordem i celebrem oficialment el 21 de febrer, són recordats i celebrats públicament tot l’any als carrers de la ciutat. Si més no, per llur presència en el nomenclàtor de vies urbanes. Dels quatre centenars i mig de carrers i places de Manresa, gairebé una vintena publiquen el nom de persones, fets i circumstàncies relacionades amb aquells dos motius -la Llum i l’Aigua, la història i la tradició- pels quals anualment en arribar el mes de febrer, els manresans fem festes.

El carrer de la Llum i el carrer de la Sèquia són dos noms ben antics: figuren a la llista de vies manresanes des de fa més de cent anys (per acord municipal de 1882). Però ho són encara més els del Cap del Rec, de la Canaleta i Canal, que  del s. XVI ençà indiquen uns llocs pels quals entrava a la ciutat l’aigua de la Sèquia.

Pere III, el rei Cerimoniós, que atorgà als manresans privilegi d’ús i de conducció de l’aigua del Llobregat fins als camps de casa nostra, és recordat i homenatjat al Passeig que l’Ajuntament li dedicava l’any 1891, a la mateixa hora de la inauguració d’aquesta important i senyorial via urbana.

L’any 1883, el vell camí del Pujolet rebia el nom de Saclosa, en memòria de fra Romeu Saclosa -frare llec del convent del Carme-,  a qui tradicionalment s’atribuïa el projecte de construcció de la Sèquia. Després dels estudis de Sarret i Arbós, hom descobria el veritable autor de l’obra hidràulica: Guillem Catà, “mestre de nivell” barceloní. I amb aquest nom fou retolat, fa cosa de trenta anys, un carrer del barri de Puigberenguer que segueix precisament el traçat d’un dels brancs de l’històric canal manresà.

D’ençà de 1977, quan era alcalde Ramon Roqueta, les figures gairebé mítiques dels “Iniciadors de la Sèquia” consellers de l’any 1339, figuren inscrits en les plaques de sis carrers situats a nord de l’Avinguda de les Bases de Manresa, en un sector de l’expansió urbana tot proper a les instal·lacions dels Dipòsits de l’aigua potable: Berenguer Canet, Bernat de Sallent, ertran de Castellbell, Jaume Amergós, Jaume d’Artés i Pere Vilella. Abans -entre 1932 i 1939- havien tingut dedicats altres carrers substituint el nom tradicional d’aquests.

Tothom sap que l’obra ideada pels iniciadors susdits topà ben aviat amb l’oposició de qui era senyor temporal de la vila de Sallent, el bisbe de Vic, Galceran Sacosta, que en paralitzà la construcció durant cinc anys. El problema va solucionar-se el 1345, mitjançant la concòrdia establerta entre la ciutat de Manresa i el nou bisbe Miquel Ricomà. Per això, al mateix veral dels Dipòsits o de la Talaia, hi ha un carrer de la Concòrdia i un altre dedicat al Bisbe Ricomà. Al mateix indret trobarem el carrer de Ramon Saera -l’advocat que pledejà l’afer en representació dels consellers manresans- i el de Climent VI, el papa que donà vist-i-plau a la transcendental Concòrdia.

No cal dir que el nom de Balsareny, retolador d’un altre carrer del barri de Puigberenguer i seguint igualment un tros del curs de la Sèquia, evoca el record del poble on els manresans del segle XIV acudiren a cercar aigua per a les seves terres. I en trobar-se al Passatge dels Dipòsits Vells, tothom s’adonarà de la importància tècnica i l’interès històric de la construcció -inaugurada l’any 1861- dels que foren els primers dipòsits d’aigua potable per al subministrament de la població.

En commemorar festivament i amb joia la Misteriosa Llum és ocasió oportuna per a fer memòria d’uns fets rellevants de la història manresana; una història de la qual vivim i que entre tots anem fent, de manera conscient o no, i, tanmateix, sempre decisiva.

Josep M. Gasol

Pòrtic al programa de la Festa de la Llum 1984

Administradors : Assemblea Local de la Creu Roja

En aquest enllaç podreu situar els carrers al plànol de Manresa: Els carrers de Manresa i la Misteriosa Llum

On va néixer el Bisbe Galceran Sacosta?

Galceran Sacosta va néixer a la masia de l’Avenc de Tavertet.

A l’article publicat a Regió 7 (17/01/2011) hi trobareu informació completa.

La masia - el Casal de l’Avenc - és un exemple notable del gòtic rural català i un Bé cultural d’interès nacional. Segons Artur Osona (un eminent excursionista del segle XIX), l’Avenc primitiu data del segle XIII i la part nova del 1559, suposadament construïda per picapedrers gascons. (http://www.avenc.com/ca/historia)

 

Palau episcopal de Vic. Sala de sínodes

Els orígens del Palau són del segle XII. S'hi conserven encara les arcades romàniques del pati inferior i altres estances en la seva part baixa. Al segle XVII, el bisbe Jaume Copons inicià la remodelació de l'edifici. El Palau té com a dependència més notable la Sala dels Sínodes amb la  decoració mural i del sostre.S'hi exposa la galeria retrats de tots els bisbes que han passat per la seu de la diòcesi de Vic. Podem observar imatges del conjunt de la sala i dels dos bisbes - Galceran Sacosta i Miquel de Ricomà - que coneixem, a Manresa, pel fet de la Llum.