Glossari

Llum

Festa que es celebra, a Manresa, el dia 21 de Febrer, per commemorar, segons la tradició,  la vinguda d’una Misteriosa Llum - provinent de la muntanya de Montserrat  fins al temple del Carme - que va afavorir la concòrdia entre l’església i la ciutat, acabant amb el desenllaç del conflicte produït durant la construcció de la sèquia que havia de solucionar l’abastament d’aigua a la ciutat

Sèquia

Una sèquia és una excavació llarga i estreta que té la funció de conduir l’aigua des dels llocs de captació fins a les poblacions o camps de conreu. A Manresa se’n va construir una, a partir de la sol•licitud dels consellers de la ciutat al rei  Pere III, el qual va concedir el permís  per portar l’aigua del Llobregat, des de Balsareny fins a Manresa, després d’una gran sequera iniciada l’any 1333. Es va començar l’any 1339, i es va acabar, després de grans vicissituds, el 1383. Comença a la resclosa de Balsareny i travessa els municipis de Balsareny, Sallent, Santpedor, Sant Fruitós de Bages arribant al Parc de l'Agulla de Manresa. La sèquia de Manresa te un recorregut de 26,7 km, un desnivell de 10 m i un cabal de 1m3/s

Concòrdia

Document amb les condicions de l’acord que es va signar entre el bisbat de Vic i la ciutat de Manresa el dia 19 de novembre de 1345 i que posteriorment va ser sancionat pel Rei Pere III i confirmat pel Papa, el 1346. Aquesta concòrdia  va permetre que s'aixequés l'entredit que pesava sobre Manresa i els manresans, i que, amb l’acabament de la sèquia,  l'aigua pogués arribar a la ciutat.

Efectivament, poc temps després que Miquel de Ricomar prengués possessió del bisbat, començaren les negociacions entre el jurisperit Ramon Saera, i el del bisbe de Vic, Berenguer, abat del monestir de Sant Pere de Besalú, el qual actuava en la funció de vicari general del bisbat. Aquests procuradors negociaren els capítols de la concòrdia que havia d'establir-se entre la ciutat i el bisbe, per tal que aquest acceptés que la sèquia passés pel terme de Sallent.

Goigs de la Llum

Els goigs són composicions poètiques de caire popular que normalment es canten en  llaor de la Verge , o d’un sant. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven.
La paraula goig també significa l’imprès en què s’estampaven amb gravats i orles molt treballades.  Els Goigs de la Llum són d’autor anònim i tenen per títol Goigs de la Misteriosa Llum o Goigs de la Miraculosa Llum. Es canten en diferents actes de la Festa de la Misteriosa Llum. N’hi ha referències des del  1696.

(Podeu trobar informació detallada a l'article de la revista Dovella de Glòria Ballús Casóliva, a l'apartat "Les músiques" d'aquesta mateixa pàgina web)

PregĂł

És un discurs literari en el que es fa una glosa de la festa i/o l’enaltiment dels valors que representa. Dins la Festa de la Llum, hi ha:

  • El pregĂł institucional, que es llegeix al SalĂł de Plens de l'Ajuntament  i es celebra  el primer divendres, abans del 21 de febrer,  com a inici del cicle festiu, a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Manresa. El PregĂł, cada any, va a cĂ rrec d'una persona destacada, fortament vinculada a la ciutat i amb arrels manresanes. L'acte acaba amb el cant dels Goigs de la Llum interpretats per una coral, que convidarĂ  als assistents a participar-hi.

  • El pregĂł infantil que, actualment, i seguint la mateixa lĂ­nia que el pregĂł institucional, ha adquirit un protagonisme propi.  Es realitza, a travĂ©s de la coordinaciĂł del Consell d’Infants, i el fa l’alumnat de sisè d’una o vĂ ries escoles seleccionades, d’acord amb un criteri establert prèviament

La Tronada

La Tronada, és una composició pirotècnica que es fa a la Plaça Major quan s’acaba l’ofici de la Festa de la Llum. En aquesta ocasió és una tronada anomenada “a la Manresana”, que consisteix en un regueró de pólvora combinada amb petards i trons i escampada per terra, representant el simbolisme del  rosari.

L’Ofici

Solemne celebració Eucarística a l’església del Carme,  en commemoració  de la vinguda de la Llum, i presidida en anys alterns per l’Abat de Montserrat i el Bisbe de Vic. Es clou amb el cant dels Goigs de la Llum per part de les corals, que hauran interpretat els cants litúrgics, acompanyades dels assistents. És l’acte del qual se’n té referència més antiga.

Església del Carme

Es va començar a construir el 1322, al Puigmercadal de Manresa, amb estil gòtic. L’edifici va ser enderrocat durant la guerra civil, l’any 1936, i reconstruït més tard, en estil neogòtic i resta, encara,inacabat. Segons la tradició oral, hi va arribar una Misteriosa Llum, provinent de la muntanya de Montserrat, que va entrar per una finestra de la façana principal, al mateix temps que les campanes començaren a tocar soles. Un cop a dins es va situar sota la clau de volta de l'absis central dividint-se en tres rajos de llum que es repartiren entre l'absis, la capella de la Santíssima Trinitat i la de Sant Salvador. Després, es van tornar a reunir en un de sol que sortí de l'església en direcció una altra vegada cap a Montserrat.

Montserrat

Monestir benedictí consagrat a la Mare de Deu de Montserrat i situat a la muntanya de Montserrat, a cavall entre la comarca del Bages, l’Anoia i el Baix Llobregat. La tradició diu que la  Llum que va arribar a l’església del Carme de Manresa, va partir de Montserrat.

El Rei Pere III

Anomenat també Pere el Cerimoniós o el del Punyalet (a causa del punyal que tenia per costum portar). Va néixer el 1319, a Balaguer, i morí al 1387, a Barcelona. Fou Rei d'Aragó, de València, de Sardenya (1336-1387) i de Mallorca (1375-1387); Duc d'Atenes i de Neopàtria (1381-1387); Comte de Barcelona i d'Empúries (1386-1387). L’agost del 1339 va concedir a la Ciutat de Manresa el privilegi de construir la sèquia en resposta a la demanda dels Consellers de la ciutat que havien decidit construir-la després d’una gran sequera.

Galceran Sacosta

Bisbe de Vic entre 1328 i 1345, oriünd de Tavertet, es va oposar al pas de  la sèquia, que havia de portar aigua de Balsareny a Manresa,  per les terres de Sallent, que estaven sota la seva jurisdicció. Això va provocar un conflicte d’interessos amb múltiples conseqüències,  que posteriorment, segons la tradició, es va resoldre amb la Misteriosa Llum.

Miquel de Ricomar

Bisbe que va succeir a Galceran Sacosta a la seva mort,  l'any 1345, i va tenir una actitud més dialogant amb la construcció de la sèquia i va acceptar les compensacions que li oferia la ciutat,  i va  signar la concòrdia amb la ciutat de Manresa.

Consellers

Persones que governaven la ciutat.

Iniciadors de la Sèquia de Manresa

Van ser els Consellers de l'any 1339, ajudats i assessorats pel savi jurisconsult Ramon d'Iglesias, els que van decidir fer una sèquia que portés aigua del Llobregat fins al terme de Manresa, per solucionar els problemes de sequera que patia la ciutat, i per això  van haver de demanar al Rei Pere III el permís de construir-la, la qual cosa  incloïa canvis en els tributs per tal de pagar-la.

Jaume d'Arters

Bertran de Castellbell

Bernat de Sallent

Pere Vilella

Jaume AmergĂłs

Berenguer Canet

(S'indiquen en el llibre La Cèquia de Manresa. Monografia, de Joaquim Sarret i Arbós, Manresa, Estampa Catòlica de Domingo Vives, 1906.

CapĂ­tol X - pp. 61 a 71)

Aquests noms són presents a carrers de Manresa, per la seva condició d'Iniciadors de la Sèquia.

Guillem i CatĂ 

Mestre major o arquitecte, de Barcelona que va dirigir la construcció de la sèquia de Manresa, al segle XIV.

Ramon Saera

“Un dels més il·lustres manresans del segle XIV fou Ramon Saera (Ray- mundus d’Area, en els documents de l’època), jurista de professió, com també ho fou un seu germà, Berenguer, resident a Vic, i un seu fill i hereu, que també s'anomenava Berenguer.

Sabem per Sarret i Arbós, que va intervenir com advocat de la ciutat de Manresa en la resolució del plet que aquesta mantenia contra el bisbe de Vic per la qüestió de la Sèquia, que va ser fiscal de la Vegueria i Batllia de Manresa per nomenament de Jaume II; també, que va escriure unes Allegationes sobre la licitud de les vendes de violaris a carta de gràcia, de les quals ell es declara contrari, per considerar que era una manera d'ocultar préstecs usuraris, tractat jurídic que va ser publicat i estudiat per Josep Hernando.

Ramon Saera, a més d'un il·lustre advocat, era persona molt rica, com es desprèn del seu testament i de l'inventari de béns mobles que féu el seu fill, seguidament de la mort del pare”. (Extret de l’article La biblioteca del jurista manresà  Ramon Saera, mort I'any 1357, publicat a Dovella a la tardor de 2008, de  Xavier Sitjes i Molins)

Els Pergamins de la Sèquia

“Sense cap mena de dubte, en parlar d'aquests privilegis podem començar dient que ens trobem davant d'uns dels documents més importants per a la història de la ciutat de Manresa i que han tingut un impacte més directe en l'evolució i el desenvolupament econòmic, demogràfic i cultural de la ciutat.”

D'altra banda, cal remarcar com a fet gens comú que, des de sempre, la ciutat ha estat conscient de la importància d'allò que es va concedir amb aquests documents i els ha sabut valorar com a privilegis importants i d'interès, atès que el resultat o les conseqüències de les concessions i pactes que es troben inscrits es aquests documents no és altra cosa que la construcció i posada en funcionament de la sèquia que des del segle XIV porta l'aigua que de manera ininterrompuda abasteix la ciutat de Manresa i el seu ampli regadiu”.

Text extret del llibre: TORRAS i SERRA, Marc. Els privilegis del “Llibre Verd” de Manresa. Manresa: Parcir Edicions selectes, 1998, p. 167-186.

(Document 1)  Arxiu Comarcal del Bages/ Sèquia. pergamí 1. 1339, agost, 23. Barcelona

Pere III concedeix permís a la ciutat de Manresa per agafar aigua del Llobregat i fer una sèquia, per on cregui necessari, per dur I'aigua fins a la ciutat. La ciutat es podrà quedar amb tots els drets i rendes de la sèquia i, en els següents 10 anys, només haurà de pagar 5.000 sous en concepte de quèstia i podrà exigir i rebre les imposicions acostumades. Passat aquest termini, la quèstia serà de 12.000 sous.

(Document 2) Arxiu Comarcal del Bages / Sèquia, pergamí 2. 1345, novembre, 19. Vic

Berenguer, abat de Sant Pere de Besalú, com a procurador del bisbe de Vic, i Ramon Saera, com a procurador de la ciutat de Manresa, estableixen, aproven i signen els capítols i condicions de la concòrdia entre el bisbe i la ciutat sobre el pas de la sèquia pel terme de Sallent Miquel de Ricomar, bisbe de Vic, i el rei Pere III aproven i ratifiquen aquesta concòrdia.

(Document 3). Arxiu Comarcal del Bages / Sèquia, pergamí 3. 1346, juny, 12. Vilanova d’Avinyò

Climent VI, Papa d’Avinyò, confirma els capítols i condicions de la concòrdia entre la ciutat de Manresa i el bisbe de Vic sobre el pas de la sèquia pel terme de Sallent. Inclou el text de la concòrdia.

La ben plantada

Escultura de Josep Clarà, ubicada al capdamunt del Passeig de Pere III, de Manresa, dedicada als Iniciadors de la Sèquia.

Les primeres gestions es van fer el 1956, en què la Junta de la Sèquia els va voler dedicar un monument.

El fet de ser una figura femenina nua va portar greus problemes a l’època, i l’escultura va quedar enclaustrada. El 1969 va ser recuperada i col·locada als baixos de l’Ajuntament.

Va ser finalment instal·lada el 1977, per la Festa de la Llum, essent administradors el Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Es pot trobar informació més detallada a Comas Closas, Francesc. HISTÒRIES DE MANRESA. Zenobita Edicions. Manresa, abril 2009.